| Lletra | De Can Prat a Terra Blanca
coma amunt, de peus al pla
una vila hi creix ufana
feinejant sense parar.
L'encimbella la corona
d'uns vinyats de pàmpols verds
un riu manso l'acarona
i la bressa el gai Vallès.
De Montalegre el sol que torna
va a La Mola on trist es perd.
Vila clara acollidora
hom hi va per tots camins,
franca, oferta i generosa
sense fites ni confins.
Veu la mina de Can Magre,
d'aigua clara, de bon doll,
bells amors entre berenades
vora el bosc, l'herba i fonoll.
Nits d'estiu al verd Torrent
dels bassals, joncs i canyota
canta el gall impertinent
baladreja la granota.
Té el somriure de les noies
un bon dring de picarol
presumint llavis de joia
com un sol de juliol.
Blancs carrers, places gemades,
vell pedrís del campanar
el qui et volta una vegada
sempre més t'ha d'estimar.
Poble culte, d'enteresa
d'homes plens de voluntat
que teixeixen amb fermesa
bon present, millor demà.
Planes fèrtils i germanes
de l'Estany al Lledoner,
l'una fèrtil, l'altra calma
ets Mollet flor i verger.
Abbeville, 30 de març de 1968 |
