| Lletra | Curts:
Fent arpegis els músics afinen,
regna a plaça un ambient esclatant,
els esguards dels dansaires s'animen
que la dansa ja empren triomfant.
Uns vellets, pell solcada d'arrugues
de la cobla a propet s'han posat
a llurs ulls guspireja una espurna
d'enyorança del temps jovençà.
Melodiosos els curts es desgranen
indecisos cercant on anar,
consirosos els braços descansen
freturant millor ritme trobar.
Llargs:
Van i venen les notes airoses
rondalleres planant per l'espai
com el dring de campanes festoses
repicades a joia i a esplai.
Ja els ballem aquests llargs tan alegres
cor xiroi, braços alts a plaer
puntejant la cançó falaguera,
peu lleuger i esperit ben despert.
Si venint d'unes terres llunyanes
foraster, vols trobar una mà
entra dintre la nostra rotllana
ja que en ella tothom és germà.
Que és la dansa d'amor i de festa
que batega en tot l'àmbit pairal,
té el perfum bosquetà de ginesta
i l'encís del bell sol matinal.
Oh! Què antiga és la nostra sardana,
ve de lluny en la boira del temps,
generós l'Empordà ens l'ha llegada
lliure i forta batent a tots vents.
Abbeville (França), 13 de gener de 1970 |
