| Lletra | Curts:
Prop l’esquerp Pla de la Calma
s'alça ferm Tagamanent
dret turó tallat d'escarpa
roig del sol i sec pel vent.
Abrusada és la muntanya
pel sol i vents
sense un arbre escadusser,
grat refugi és de la gralla,
la guineu i l'esparver.
El turó sembla una fita
entremig de monts i plans
mentre al cim l'antiga ermita
prega a Déu pels vallesans.
Llargs:
El bressolen les rieres
del Mogent i del Congost,
l'un vessant és erm de pedres,
d'arbres l'altre és ben compost.
Va molt lluny el seu guiatge
començat al Rieral,
com que res no li fa ombratge
del Vallès sembla el puntal.
Vetllador de les contrades
del Vallès per tots costats
de les serres benaurades
del Montseny al Montserrat.
D'una terra que enamora
que de sempre és el jardí
de gent brava i feinadora
que en tot temps la fan florir.
D'onduloses prades verdes
de Montmany a Puiggraciós,
de fondals i gleves gerdes,
del Mogent fins al Besòs.
Vigilant terra tan bella
resta ferm, Tagamanent!
que és la nostra i cap com ella
no n'abriga el firmament.
El poema que va inspirar la lletra d’aquesta sardana cantada es el següent:
TAGAMANENT
Joan Ambròs i Lloreda
Vora el gran Pla de la Calma
s'alça ferm Tagamanent
dret turó tallat d'escarpa
roig del sol i sec pel vent.
Abrusada és la muntanya
sense un arbre escadusser,
grat refugi és de la gralla,
la guineu i l'esparver.
El turó sembla una fita
entremig de monts i plans
mentre al cim l'antiga ermita
prega a Déu pels vallesans.
El bressolen les rieres
del Mogent i del Congost,
l'un vessant és erm de pedres,
d'arbres l'altre és ben compost.
Va molt lluny el seu guiatge
començat al Rieral,
com que res no li fa ombratge
del Vallès sembla el puntal.
Vetllador de les contrades
del Vallès per tots costats
de les serres benaurades
del Montseny al Montserrat.
D'una terra que enamora
que de sempre és el jardí
de gent brava i feinadora
que en tot temps la fan florir.
D'onduloses prades verdes
de Montmany i Puiggraciós,
de fondals i gleves gerdes,
del Mogent fins al Besòs.
Vigilant terra tan bella
resta ferm, Tagamanent!
que és la nostra i cap com ella
no n'abriga el firmament.
Abbeville (França), 3 de gener de 1972. |
