| Lletra | Curts:
Del rocam de les Agudes,
i de l'Home el ferm Turó
de les neus de les altures
baixa l’aigua en regueró.
Pels escorrecs (1) apressada
va fent cap a Santa Fe
i a l'estany rau estancada
fins que aquest està ben ple.
Al mateix peu del Gorg Negre,
s'esllavissa per entrar
en cascada barroera
que és torrent de mal domar.
Llargs:
Té el Gorg Negre gran llegenda:
d'encanteris i bruixots,
de boscams que van encendre
no quedant ni el cremallot.
De donzelles encantades
del castells tot enrunats
de famílies endolades,
d’embadocs i mal vestats.
Amb els anys els sortilegis
el Gorg Negre ja ha estroncat;
ja no queden encanteris
i els bruixots s'han acabat.
Més avall l'aigua s'encalma
i no corre tan rabent,
que després del Salt de Gualba
fa camí més lliurement.
S'obre aquí la fondalada
deixant veure el gai Vallès
bona terra cultivada
que fa viure al bon pagès.
Del Montseny moltes rondalles
s'han cantat de tants colors
que més bé semblen troballes
d'antics cants de trobadors.
Nostra terra catalana
molts Gorgs Negres ha tingut
però enaltida i sempre ufana
els bons fills l'han mantingut.
Notes: (1) escorrecs = Lloc per on s’escorre l’aigua. Camí estret.
La pesia d’on va sortir la lletra d’aquesta sardana cantada es la seguent:
EL GORG NEGRE
Joan Ambròs i Lloreda
Del rocam de les Agudes,
Montsoriu i altres altures,
com de l'Home el ferm Turó
de les neus escorregudes
cada sot fa un regueró.
Entre avets, llenya estassada
l'aigua en càrrecs apressada
va fent cap a Santa Fe
i a l'estany rau estancada
fins que aquest està ben ple.
Al sortir és juganera
cuejant en torrentera;
quan s'escapa de l'estany
ja és de Gualba la Riera
que el pendent empeny avall.
Al mateix peu del Gorg Negre,
entre rocs, fageda tendra,
s'esllavissa per entrar
en cascada barroera
que és torrent de mal domar.
Salta a baix tot dreturera,
(l'aigua cerca la drecera)
no es destorba pels racons,
per llançar-se bullanguera
dins l'abism a tomballons.
Ran del gorg, l'arbreda verda
sobre els rocs la molsa gerda
al davall, gran espadat,
aquest pou que fa el Gorg Negre
té el semblant molt malcarat.
A través la gran follia
de soroll, cacofonia,
que té l'aigua al capbussar
va seguint l'ancestral via
que Natura li ha traçat.
Té el Gorg Negre gran llegenda:
temps llunyà fou la prebenda
d'encanteris i bruixots,
de boscams que van encendre
no quedant ni el cremallot.
De donzelles encantades
de masies embruixades
que un mal llamp hi calà foc,
de famílies endolades,
de mals viures i embadocs.
Amb els anys els sortilegis
i els mals vents de mals arpegis
el Gorg Negre ja ha estroncat;
ja no queden encanteris
i els bruixots s'han acabat.
Més avall l'aigua s'encalma
al trobar el Salt de Gualba
i no llisca tan rabent,
que després d'aqueixa balma
fa camí més lliurement.
S'obre aquí la fondalada
deixant veure l'escampada
de la Plana del Vallès,
bella terra ben conrada
que fa viure al bon pagès.
Vells cloquers, velles campanes,
torres altes guardianes
de les viles del Vallès,
terres planes o boscanes
on el sol sempre hi llueix.
Tot fent cap al riu Tordera,
ara sí que es fa riera,
bona terra té al costat;
el murmull fins és alegre
fent la cursa cap al mar.
Al passar l'antiga vila
la de Gualba la tranquil·la
l'aigua clara, con s'esmuny!
no té por, ja no vigila
que el Gorg Negre està molt lluny.
Ara es mou com ensonyada
que la ruta li han barrada
per servir a un nou destí,
doncs ha estat encaminada
vers la presa del molí.
Però hi arriba i no s'atura
puix que els anys han tingut cura
d'enrunar-lo i malparat
cau la roda en podridura
no voltant ni molent gra.
Del Montseny moltes rondalles
sense fi, sense acaballes,
s'han cantat de tants colors
que més bé semblen troballes
d'antics cants de trobadors.
Nostra terra catalana
d'esperit, terra galana,
molts Gorgs Negres ha tingut
però enaltida i sempre ufana
els bons fills l'han mantingut.
Aix-les-Bains, juny de 1979. |
