| Lletra | Curts:
Pageseta moreneta,
vull cantar-te una cançó;
vull dir-te d’una vegada
que també t’estimo jo.
Com es mimen i s’estimen
per les branques els ocells,
per què no hem d’amanyagar-nos
tu i jo com fan ells?
No sents com refila la cardina
que al niu enyora tota sola
al company volgut de ploma fina
que ha alçat el vol, de cara el sol,
i no ha tornat?
A cercar-lo ja ha volat!
Llargs:
Ja de retorn el gai ocell
refila entre les fulles,
fent saltirons va la femella
a ell l’ocell: la-la-la.
Per què has trigat així?
Què hi manca al niu,
de nostre amor l’encís?
I ell li respon: -Ocella, petita i bella
seguint a saltirons
de nostres il·lusions, l’estrella.
I tot saltironant per la verdor,
canta l’amor, la, la, la, la
Veig, pageseta, que et tornes roja;
tos ulls em diuen ben clar que sí,
com l’ocella a son ocell,
tu m’estimaràs a mi.
Dels teus llavis un petó voldria jo,
tu m’has pres amb tos ulls negres el meu cor.
Ets ma vida, ets ma joia i mon tresor,
com el cant de la cardina, nostre cant,
serà dolç, serà amorós i triomfant. |
