| Lletra | Entre muntanyes i plans
entre verdor i boscúries
poblets insignificants
ofereixen als vianants
benestar i alegries.
Entre pins i alzines
i camps daurats de blat
s'alça un petit campanar,
signe de religiositat,
d'un poblet de pagesia.
Si alguna volta
per allí passeu
i menjar o beure desitjeu,
una taula parada
sempre trobareu.
Quan les campanes
toquen a sermó
totes les velletes
van a oir al Senyor Rector.
Mentre les noies
endiumenjades
surten a la plaça
a ballar sardanes.
Que'n son de formoses!
que'n son de tentadores!
les pagesetes de l'Empordà.
I quin millor benestar
i quina millor alegria
del bell Empordà
la dels pobles de pagesia |
