| Lletra | Cantem, companys, cantem tots junts,
que el vespre és curt i el dia arriba;
cantem ben alt, cantem ben fort,
que el cant és goig pel cor que estima.
Cantem l'amor que portem dins,
fent-lo arribar dalt la finestra;
fem-lo arribar als llavis vermells
fem-lo vessar tot aquest vespre!
Cantem i vetllem,
cantem i ballem,
que ja dormirem
quan morirem!
Que cada veu sigui un petó
i cada crit una abraçada,
que el cant ens porti a prop dels ulls,
dels ulls serens de l'estimada.
Que tot cantant l'hi puguem dir
el que parlant no sabem dir-li,
que l'estimem fins a morir,
que la volem vingui el que vingui.
Cantem i vetllem,
cantem i ballem,
que ja dormirem
quan morirem!
Nit de l’amor, formosa nit
dura molt més del que ara dures.
Que ta negror, pels que estimem,
alba serà si la detures.
Alba serà d’enamorats,
claror d’amor que amar convida,
raig de cançons que, essent de nit,
porten la llum de nova vida.
Cantem i vetllem,
cantem i ballem,
que ja dormirem
quan morirem! |
