| Lletra | Roselles vermelles
en mig dels camps daurats;
fadrins i donzelles
de cors enamorats
de tota la plana
omplenen els camins
quan una sardana
ressona en mig dels pins.
De cada cor surt un batec
és el gran dia de l'aplec.
Oh bella diada
que ens portes l'alenada
de pau i germanor.
Amb tú es renovella
ballant la dansa bella
el foc de nostre amor.
Mirant com els arbres enllacen les rames
farem una rotllana donant-nos les mans,
i en rnig de l'anella s'abrandin les flames,
d'un fort amor patri que ens faci germans.
La sardana, que és art i poesia,
és l'alè de l'avui i del demà
si algun jorn emmudis sa melodia
d'enyor ai! moriria
el poble català.
Amb la tenora,
que riu i plora,
del cor s'enlaira, dolç sentiment.
La jois és plena,
sau la pena
quan ella escampa sos cants ai vent.
Sap dir les coses
sempre harrnonioses
cona l'ocellada quan surt el sol.
Ritme de dansa,
fIor d'esperança,
cada preludi del flabiol.
Ballam, puntejant-la sa dolça cadéncia
arnb tota la cièncla
de seny catala.
Si algú fent-ne escarni, dansant la profana,
trenquem la rotlana:
neguem-li la mà. |
