| Lletra | A dalt de tot de coster,
d'airosos pins envoltada,
pels cirerers perfumada,
hi ha l'ermita del Roser.
Aquest devot monument
que la Natura engalana,
és un símbol que agermana
el poble de Sant Climent.
Celebrant l'Aplec anyal,
joves i grans s'hi congreguen
i a la Verge tots junts preguen
perquè els lliuri de tot mal.
Respirant l'airet suau,
quin bo hi fa de reposar-hi
Uns, resant el Sant Rosari.
D'altres respirant la pau ..
La pau que en tan grat recer
sent l'ànima enamorada
contemplant eixa encontrada
guarnida de cirerers!.
Talment donant-se les mans
ses branques es fan germanes..
Sembla que ballin sardanes,
seguint les notes vibrants!
Quanta emoció al cor infon,
escoltar el so de la Cobla!
Com davalla fins al poble
i s'enfila a Sant Ramon!
Abraça amb gest de germans
a tota la rodalia,
proclamant, amb alegria,
la Gran Fe dels catalans!
Sardanes, Goigs i cançons,
són per la Verge estimada
en eixa ermita aixecada
per tots els bons climentons! |
