| Lletra | Lletra de Joan Soler Margarit
[curts]
Dolça amiga,
tu m'has confiat
la vivència
que tant t'ha inspirat...!
Una melodia
el teu cor vivia,
amb tanta emoció,
que germinà ta inspiració,
forta i vibrant!
[llargs]
El silenci del vell Monestir,
l'ha romput un musical esclat...!
La Cobla ha fet sentir,
de nostra dansa un bell glossari;
ressò d'un Mil·lenari
que el teu poble ha exaltat!
Després, sola en la nit,
neix de teu pit, amb gran frisança,
un himne d'esperança
que vola a l'infinit...
Ton esperit il·lusionat
vibrava intensament,
gaudint d'aquell moment
ple de felicitat,
que et duia, dolçament,
a un món curull d'encís...
Plasmar-ho en notes,
t'ha fet feliç!
Tot compartint i interpretant
tan musical tresor,
paleses bé un amor
que a tots va agermanant...
D'aquesta ofrena
en fem un lliurament
ferm i constant.
És com un himne
pur i vibrant!
Del Monestir, la flor has portat,
que t'ha inspirat...!
Lletra de Jaume Falcó
Albada daurada, d'un despertar
aquell temps, va passar,
l'he pogut recordar.
Un bell color rosa i maragda
va il·luminar la meva vida,
llum de cel...que!...
ha desvetllat el meu esperit!...
Poc a poc canvia el seu color,
quan la vida és plena d'esplendor...
He fet el meu camí,
ple d'il·lusions i una quimera
seguint-lo amb la fal·lera,
pensant un nou demà.
Però sempre està present
aquell formós color de rosa
m'ha fet gaudir de joia
en molt i molts moments.
I un sentiment d'aquets moments
batega en el meu cor!
Hi vibra de delit
amb un coratge fort!...
La seva força és,
poder donar molt més
i fer història, ara i després!
Ara o després fa de bon grat
deixar senzill record
i a una sardana escrit
hi poso el meu esperit
l l'esperança, serà
que nostra dansa enguany,
sempre hi perduri, aquest afany
i per això..., el so del cant...
l'he fet vibrant...!!! |
