| Lletra | A l'Aplec de Sant Ramon,
anem-hi junts, estimada.
Vull que copsi ta mirada
les belleses d'aquest món.
Contemplaràs als teus peus
el formós Baix Llobregat,
i un paisatge dilatat
des de mar als Pirineus.
Cel i mar s'han abraçat,
si els mirem des de l'Ermita,
que és una entranyable fita
per Sant Boi del Llobregat.
Quan et mes d'agost fineix, d
de l'Aplec arriba el dia,
i el jovent, amb alegria,
a Sant Ramon ascendeix.
Els devots, amb fe i fervor,
el Sant gloriós veneren,
i a l'Ofici, tots junts preguen
implorant el seu favor.
Tot seguit ve la Sardana,
el seu so l'escampa el vent,
de llevant fins a ponent,
per la terra catalana.
També, un onze de setembre,
des d'ací un clam s’escoltà.
Era et poble català,
que a Sant Boi es feia entendre...!
Pugem doncs, amb llibertat,
i saludem Barcelona
des d'aquest cim que corona
la Plana del Llobregat! |
