| Lletra | Quan surt el sol,
sento refilar un rossinyol
on el Llobregat, dolçament,
de tant temps, s'ha abraçat
amb l'Anoia.
Canta tot sol,
i es pot comparar amb flabiol
quan l'alegre introit entonant,
nostra sang fa exultar
de gran joia.
El repòs és inefable,
prop l'antic Pont del Diable...
I és aquest paisatge etern i bell,
el símbol més preuat,
i a tothora admirat
del nostre Martorell.
Tenim uns Museus de gran renom,
constantment visitats per tothom.
Sentint-nos agermanats,
donem-nos, amics, les mans.
Igual com en temps passats,
unim els valors humans!
De la Baronia CASTELLVELL,
en fou la capital: MARTORELL.
Tingué també un Marquesat.
I resta un antic record:
el Castell, tan enlairat, de ROCAFORT.
Volem recordar i honorar
les Colles que ens han precedit,
que, ballant sardanes, nostra història
cultural també han escrit...
Posem, amics, en un escambell
les nostres Colles de Martorell.
Amb gran devoció i amor
plantaren brots primerencs
i els fruits són, ja en abundor,
martorellencs! |
