Lletra de Rosaura

Lletres de sardanes

Informació

SardanaRosaura
Autor de la sardana
AutorCasas i Busquets, Josep
LletraDins el jardí dos roses blanques jo hi collia afalagat eren flairoses, perfumades i de color envellutat. Moltes abelles les xuclaven i les gronxava el ventijol i de perfum s'embriagaven sota del sol. No hi pot haver pas cap més rosa tan bella i tan bonica en el verger, les dues en son bones germanes eixides d'una branca del mateix roser. Dins el jardí dos roses blanques jo hi collia afalagat amb mans tendroses delicades plenes d'amor i de bondat. Eren mes filles pures i tendres les que jo estimo de tot cor àngels blancs d'ales daurades plenes d'amor. Una es diu Rosa i l'altre Aurora les dues amb prou ganes de ballar i dansar als clams de la tenora les mans enlaire ens conviden a saltar. L'encís que duu aquest aire amb el cel curull de germanor, el mar tot ple de flaire amb ones ben plenes de color. El vent, el cel, porten perfum de la muntanya i mar tot curull, amarat, ple d'encís i de dolçor de mel. S'escampa arreu un devasall de llum de color blau i la claror, dona peu a l'amor, al goig i a la pau. De bat a bat obrim el cor a coses senzilles. De bat a bat donem amor a les nostres filles. De bat a bat ens obriran totes les fronteres. De bat a bat ens deixaran portes obertes. De bat a bat camí del blau les filles del meu ser repuntejant, buscant la pau amb goig i amb plaer. Deixant les mans, hiran desfent amb recança i anhel allò que ens ha portat camí del cel. A l'hora assolellada prop del mar i d'algun pi petit, sota la margenada la tenora irromp amb el seu crit. Sota cel clar, el cant airós d'aquesta música curulla de tendre cant, doll intens de poetes i de Sants. De la cançó la cobla vibra amb l'harmonia, i d'un ritme tot ben just ple de somni i notes i cants. Vora del mar, que vessa llum en la immensa blavor. Vora del mar, ple de perfum i de bonic color. Vora del mar, captivador i ple d'enteresa. Vora del mar, agitador amb placidesa. Vora del mar, tot ple d'encís de la nostra vila repuntegeu, amb pas precís la dansa més bella. De la cançó el seu encís n'és tal meravella i ens diu: aneu ballant filles del cor.
Quant. Lletres