| Lletra | Curts:
Jo conec una noia
com ella no n'hi ha cap més
i en dú un llaç que es una joia
que no es pot comparar amb rés.
Quan refila la sardana
i ens agafem els dos les mans,
amb la noia més galana,
comparteixo, goig i bells instants.
Llargs:
Cada festa quan la trobo
el meu cor viu d'il·lusió
i al mirar-la m'extasia
i em commou boja passió.
I quan punteja, mes que pubilla
sembla princesa de nostra vila
i quan la miro i ella em veu
fent el distret els dos no donem preu
quin cor no es satura de tanta bellesa,
de la formosura, qui no es presoner
hereus la voltejan amb els cors oberts
mentres jo m'inspiro, i l'escric aquests vers.
i es que sempre els seus encants
son per a mi gràcia encisera,
i quan salta alegrament
el llecet se li belluga...
Alegroia també em mira
quan veu que jo estic distret,
que es bonica la nina.
Deu meu! la noia del llacet |
