| Lletra | Som la Colla de la tos
que ballem sempre sardanes
i mai acabem les ganes
de saltar-les sens repòs.
Es cert que nostre conjunt
comença el rovell a prendre
però no ho donem comprendre
i sorprenent a mes d'un.
Hi ha de tot a la rotllana
l’un té reuma, l'altre gruny
però tot ho tirem ben lluny
quan ballem nostre sardana.
Si de sobta un li ve tos
sempre a punt hi ha una pastilla
i afluixant-se la cotilla,
elles salten més airós.
Quan agafa algú la grip
tots tremolem de debó
i cridem a un bon doctor
doncs perilla tot l'equip.
Les varius i les arrugues
fan mella a les cametes
i quan acabem pobretes
m'han d'aplegar mes de dues.
Els homes no es cansen tant
a pesar de la seva asma
doncs porten un cataplasma
que vigilen tot ballant.
Un gemega, l'altre es queixa
i l'altre te un son molt prim
i uns petam i els altres patim
la malura mai no els deixa.
Es a dir que no hi ha dos
que es puguin aprofitar
d'aquest rotllo català
que és la Colla de la tos. |
