| Lletra | Curts:
Jo sé
d’un indret joliu
sempre primavera
hivern com estiu.
Amb verds camps
amb verdor de pins
amb verdor de mar.
Tot es
perfum de jardí.
Malgrat, jardí, sol i mar
Llargs:
Malgrat, pubilla del mar
flor de terra ferma
portal del Maresme
la del cel clar.
Ja innova amb emoció
records plens d’il·lusió
vivències que mai més podré oblidar.
Malgrat: Tu ets Palau d’amor
que amb orgull t’ufanes
unint, comarques germanes
amb les mans, amb l’esperit i el cor.
La selva frondosa
busca el mar que et besa els peus
i al Maresme et posa, el vent
fresc dels Pirineus.
Si Mar fou nom de pica
també Grat es bell cognom
Com Malgrat fores bonica
Com Malgrat, lo millor del món.
Malgrat dolça i galana
catalana de peus a cap
per sempre seràs
Pubilla del mar.
Curts:
El Mar
fou ton primer nom
i per completar-ho
Grat en fou cognom
I si el mar
et va originar
amb orgull pots dir, que tu ets
Pubilla del mar.
Malgrat, jardí, sol i mar.
Llargs:
Malgrat, jardí arran de mar
la d’hortes florides
d’ones embravides
que saps estimar.
Forjadora d’il·lusions
cabal de tradicions
que sempre la sardana ha estimat.
Malgrat, jo et recordo amb dolçor
sorra, flors i onades
jugant, bo i fent-se abraçades
tot cantant, bells cants de tardor.
Intrèpida hortolana
que "de les pedres treuen pans"
Malgratencs vells llops de mar
ferma i catalana.
Si Mar fou nom de pica
també Grat, es bell cognom
Com Malgrat fores bonica
Com Malgrat, lo millor del món.
Malgrat dolça i galana
catalana de peus a cap
per sempre seràs
Pubilla del mar.
Cantem fort sense sordina
a la pàtria i a Malgrat
a la nostra Barretina
símbol de catalanitat
que arreeu de Catalunya
nostres cants han d’arribar
Per Malgrat, Pubilla del mar! |
