| Lletra | De nostra riallera terra,
qui s'allunya en té enyorança;
nostre amor al cor s'aferra;
no som aimants de la guerra;
que som: "Amants de la dansa".
Com la flaira de les flors,
arreu del poble esparcirem
el punteig amb sos primors
i allunyant passats dolors,
les sardanes ballarem.
Sota el cel tan pur i blau,
d'aire suau i encisador,
nostre cercle serà esclau
del ritme corprenedor.
Sentint la dansa més
bella tot en la terra somriu;
Verge del cel protegiu
al jovent d'aquesta anella.
Si l'ocell de bon matí
desgrana cants de Iloança,
desgranem nostre destí,
i que ballant puguem dir;
som els "Amants de la dansa". |
