Lletra de Els armats de Lleida

Lletres de sardanes

Informació

SardanaEls armats de Lleida
Autor de la sardana
AutorNo coneixem el nom de l'autor
LletraLleida, cap de la Terra Ferma al Segrià, on tot floreix, on tot és gra, on tot és vida, que se’n ve i que se’n va, on sempre es treballa, i viu content per sempre, estant de peu, un poble etern, que vol ser fill de Déu. Que riu i alhora segueix el seu vell camí i el vell caminar que va començar un matí ja molt llunyà, un bon fadrí per la senda mai més oblidada per tots ben estimada i sempre respectada Que el mena al més alt del seu destí. Lleida, cap de la Terra Ferma al Segrià, on tot floreix, on tot és gra, on tot és vida, que se’n ve i que se’n va, cada any és sobtada per un record d’estada d’un pas breu, missatge cert que el fa pensar en Déu. Doncs veu a Crist apressat tot ple de bondat i ben resignat, per tots condemnat, Ell, que és Déu portant la creu, com un penat, maleït i bleït pel seu poble. L’angoixa l’apodera, i revoltat es queda i vol ser molt més bo, prop del Senyor. En l’historia d’aquest poble hi ha una tradició: La, la la la, la la A la processó de Lleida hi van uns armats porten a Crist, porten a Déu, fins al Calvari baix la creu van decidits i mal carats pobre Jesús, pobre minyó, tan bell, tot el seu delicte és, no ho saben els armats, guiar-nos cap al Cel. Cercats de llances, nostre Senyor, culpa no en te cap però un traïdor l’ha denunciat. Per tant baixa acusació no te perdó. No, no, no. No, no, no. I tampoc tu, ni jo... El porten ara com malfactor. Ell, que es el nostre Rei Salvador, Perdona, Pare, aquest poble pecador. En l’historia d’aquest poble hi ha una tradició: La, la la la, la la Tot voltant des vestes tristes va la processó, la cera cau, llagrimejant, tot expressant el seu dolor; els penitents van arrastrant els seus pecats, arrepentits, pregant. Els infants impressionats sols veuen els armats, quedant enlluernats Mana el Manaia als seus armats. La cadena fan tot enlairats i tot bufats. Ja ben mort està el Senyor. No te perdó, No, no, no. No, no, no I tampoc tu, ni jo... Segueix la Verge, Mare de Déu, Ella assoleixi nostre perdó del Rei de Glòria, que es Senyor del meu Senyor.
Quant. Lletres