| Lletra | Des de l’Illa a cap de Creus
i de Cala Estreta al Crit
l’espurna blanca senyala
el camí de l’Atrevit
Atrevit és el seu nom de la barca
atrevit el seu amo, atrevit.
Color de neu i gavina
lleuger, bonic i segur,
de talment una joguina
pel mariner que l’estima
i el guia a port com ningú.
Llisca suau en la mar plana,
corre valent contra el vent,
no tem a la tramuntana,
ni a la boira, ni al ponent.
Es veu petit quan navega
al bell mig del mar obert
i quan en l’aigua tranquil·la
dels roquers dels Castellets
passa suau i s’emmiralla,
fins el seu patró somnia.
Ja no es veu la llunyania,
perd de vista l’horitzó.
No necessita timó.
L’home és feliç i l’admira,
el bot és més que il·lusió,
és la casa, l’amor a la vida
el treball, el descans, la passió.
Atrevit és el nom de la barca,
atrevit, igualment que el patró.
Que bonica, bonica parella
fan els dos arribant al Port-Bo. |
