| Lletra | Som amics de l’avi Gori
des de quan érem petits
que ens féu un recordatori
dels seus contes preferits.
Contes que encara ell explica
a les colles de menuts
que aprenen de mica en mica
amb tots els seus ets i uts.
L’avi ha obrat amb enteresa
pròpia d’home casolà
donant proves d’honradesa
i d’excel·lent tarannà.
La família i llar empara
sens que es fiï de la sort,
i al mal temps dóna la cara
si convé treballar fort.
Amb els companys, per esplai
a voltes fan algun joc,
si no es guanya, no es perd mai,
i l’humor resta en bon lloc.
Si la vesprada és tranquil·la
s’acosten a un rieró
fent la pesca de l’anguila
amb paraigua i botiró.
En ballades de sardanes
l’avi Gori és dels primers
a començar les rotllanes
on n’hi cap sempre un de més.
I a la plaça ell mai no es cansa
de repartir i puntejar,
i de dir que és nostra dansa
la millor que al món hi ha.
Ja fa temps que l’avi Gori
vers l’infinit s’envolà;
el seu exemple notori
és l’orgull de l’Empordà. |
