| Lletra | Gran racó de Barcelona
que dóna el bon dia al sol,
quan mig adormit,
encara de dins el mar
aixeca el vol.
Un serè i brillant somriure
li escapa sense voler
al veure la Rambla plena
de jocs, de color i de gent.
M'estimada saluda
el barri gòtic, gris i humit
on tan sols les belles places
l'albiren amb gran delit.
A la capella de Santa Llúcia,
romànic tardà i senzill,
li cedeix un raig que transforma
l'aigua del claustre amb espill..
Però la lluna riallera
sense por i amb cor valent,
vol ballar i amb molta pressa
va a fer un tom pel paral·lel.
I allí hi salta i fa gresca
allí hi dansa sense parar
fins que el sol desperti l'alba
a Ciutat Vella l'endemà. |
