| Lletra | Tona lluu molts riques joies:
una Ermita i un Castell.
Vells i joves, nois i noies,
pugem tots a dur-hi toies,
ple com mai el canastell.
A l’entorn del Castell i de l’Ermita
estrenyem-nos, tonencs, ben fort les mans,
celebrem, plens de goig, l’astruga fita
de la dansa que a tots ens fa germans.
Al bell cim de la bandera catalana
amb les barres de sang sobre camp d’or,
fem la immensa i joiosa sardana
que, dansant, ens bategui fort el cor.
La gran joia de ser "Ciutat Pubilla"
nou orgull entre els nostres sants orgulls
la durem com la perla en sa conquilla,
i en duran una espurna els nostres ulls.
Sant Andreu somriurà amb rialla franca,
esperant el retorn al seu Castell;
somriurà en el seu tron la Verge Blanca
i estendrà sobre el poble el seu mantell.
Tu, repica, incessant, cloquer de Tona,
escampant llargament la teva veu:
que la senti ben fort tot Osona,
que la senti ben clara Barcelona,
que la sentin ben dolça a tot arreu!
Tona lluu molts riques joies:
una Ermita i un Castell.
Vells i joves, nois i noies,
pugem tots a dur-hi toies,
ple com mai el canastell. |
