| Lletra | Curts:
Entre camps de blat de moro
vinyes, blats, i arbres fruiters
vull cantar amb la gent del Coro
el meu goig i el meu secret.
Sota un cel de primavera
i a la llum del sol naixent
un matí, nina encisera
vas jurar-me amor etern.
Pegeseta tortosina
tu ets l’alegria que avui m’omple el cor
sols mirant-me s’endevina
que per tu guardo el meu millor tresor.
Llargs:
Tortosina, donzelleta
el teu somriure dolç i encisador
ta carona, moreneta
son tot el meu desig i ma il·lusió.
La encontrada on els meus avis
van donar-se el primer bes,
un sí feble dels seus llavis
la tornà en un tros de cel.
Jo somnio, Tortosina
en un jorn endiumenjat
en que alegre et diré: Vine
fins al peu d’aquell altar.
L’altar que veié als meus pares
i acollí als avis i avantpassats
en cent dies d’albes clares
com el demà que els dos veurà casats.
El demà que un somni tanca
dins l’arca del pervindre amb sa clau d’or,
quant l’una i l’altra branca
un branquilló serà símbol d’amor. |
