| Lletra | T’en vas tot sol
murmurant melodies
seguint sempre
idèntic camí
silent rèptil
company dels dies,
correntí allarga en llit serpentí
ets viu si les aigües els cims t’avien,
si les gotes suspeses els núvols fan
tu sents quan t’emplenen,
la clara alegria,
i amb més correntia,
n’augmentes el cant.
I llisques seré
segur de les ribes,
que son clara escorta
del teu llarg camí.
Els arbres tant quiets,
et miren quan passes,
sembla envejosos
del teu moviment,
i tu emmirallant-los serè,
els hi recordes,
l’enterc pas del temps,
i saltant les roques per tu arrodonides,
a voltes ben foll,
les fas rodolar,
però quan encalmes el teu fons,
llisquen cristal•lines,
I amb roques i còdols,
fas sons de flautins.
Elements de vida,
que els homes conviden
Al teu volt s’instal•len,
sense tu no viuen.
I fas de fallença sense mirar mai
en la mar immensa… |
