| Lletra | Des del cim d’una carena
contemplant la mar, brillant,
i em plau veure-la serena
de ponent fins a llevant.
Veig barques que esperonades
pel vent de fora, estival,
salten damunt les onades
brandant la proa i el pal;
llaguts que amb la vela llisa
naveguen a tot estrop,
i l’escuma que s’irisa
els acompanya d’aprop.
Un bufet de tramuntana
fa ballar dintre els meus ulls
visions d’una sardana
de barques, peixos i esculls.
La cobla del vent refila
la dansa en el farallons
envoltats per una pila
de peixos fent capbuçons.
Un bell estol de gavines
roda sobre els balladors,
i cargolets i petxines
s’enllacen de dos en dos.
Les barques, rompent la imatge
i anant com en processó
s’enfileren ran de platja
i es fonen en l’horitzó.
Sobre el mar queda la marca
d’una estela palpitant,
i com si fos una barca
s’hi gronxa el meu cor d’infant. |
