| Lletra | Oh, Verge de Montserrat,
Patrona dels catalans,
volgueu ser al nostra costat
i feu que ens donem les mans.
Us demanen que escolteu
el nostre prec fervorós:
alleugerir-nos la creu
si és que en som mereixedors.
Guieu-nos, Verge, amb dolçor
pels camins de la virtut,
i doneu-nos la claror
que ens faci obrar amb rectitud.
Perdoneu els que han pecat
de paraula i pensament,
que la Pàtria han profanat
amb el seu comportament.
Guardeu-nos de dia i nit
de gent vil i temps dolent;
vetlleu-nos en el neguit
de la vida del present.
Vós, que sou mare del Verb,
demaneu-li, si és que us plau,
que converteixi el superb
perquè al món regni la pau.
Moreneta: el nostre estel
la claror ha mig perdut;
Vós que sou a dalt del cel
torneu-li la plenitud,
i feu que, com bons cristians,
d’alegria saturats,
tots els pobles catalans
puguin viure agermanats.
Feu florir les belles flors
de les glòries del passat,
Reina dels nostres amors,
oh Verge de Montserrat. |
