| Lletra | Vora la mar,
quan joguinegen les onades,
semblen portar
aquelles veus tant estimades
d’enllà dels horitzons
com ofrena esperada
pàtria de les cançons.
Canta, canta tenora
Cobla, canta ben alt
el teu cant es tot hora
un himne triomfal.
Bon català,
treballa que treballa
be prou que et vindrà
l’hora del descans,
be prou vindrà la dalla
la gran nivelladora dels humans.
Mentre la vida es vida
que bella és;
tot a l’amor convida,
la mort vindrà després.
Si ve, ben arribada,
l’esperem sense esglai,
s’endurà l’ossada,
l’ànima mai!
Catalans, amunt la feina,
endavant, blat i més blat,
sols el bon treball es l’eina
que triomfa en el combat.
I que el cant prengui volada
fins al fons de l’infinit
com eterna flama alada,
foc sagrat en mig la nit. |
