| Lletra | La Maria de les trenes al mirar-la tot passant,
feia defugir les penes la bellesa d’un instant
convertit desprès en cant.
Quin respecte el seu posat tant senzill, ple de sorpresa!
Resplendia la bondat, la virtut i la franquesa
i el cabell tan ben trenat.
Els teus ulls, els teus ulls son, bonica,
la promesa d’un amor feliç,
i la joia que t’espera la saps veure amb llum
de somni en l’encís.
Els teus ulls, els teus ulls son, bonica, claredat d’infinit.
Maria les teves trenes, són un lligat d’espigues d’or.
Maria les teves trenes són la beutat i l’amor.
Joiosament d’aquelles trenes hem de recordar
que foren el neguit de l’abrivat galant.
I ara que es mare la Maria l’hem de venerar
perquè el seu fruit d’amor el bressa tot cantant
la ra la, la ra la, la ra la, la ra la,
la ra la, la ra la, la ra la.
Saltironant reviuen les belleses d’un passat
d’alegre joventut, i el més bonic tresor.
I de l’encís d’aquelles trenes i del pentinat
ens queda solament el seu record.
MARIA DE LES TRENES
Lletra: Josep. Puig
Curts:
Prop del Llac una floreta
bonicoia hi ha nascut,
rosa bella colorida
del perfum embriagador,
pètals d'or i de vellut.
Quan el sol, de bon mati,
la il·lumina amb sa claror
sembla estrella de rubí
per lluir-la en medalló
a prop del cor, prop del amor.
Llargs:
Maria, Maria de les trenes
petitona i d'ulls clars; ai si!
Rosa bella, rosa gentil,
d'un jardí sembrat
de dolces il·lusions.
Maria, Maria de les trenes
flor de goig d'emocions.
Mireu-la, a trenc d'albada,
tota ella es llum, tot es beutat.
Mireu-la vers la vesprada,
bellesa d'un cap al tard.
I així mirant serà, quan
gosarem d'un lloc encisador, Si!
Perquè serà que quan ella
somriu, fulles i flors
canten sublim cançó
que tots els ocellets refilen, Ai!
Amb tant de goig i fruïció tots junts
car es cançó d'enyor
d'una donzella, la, ra, la...
I quan la nit
amb son mantell la terra abrigui
brillant claror d'uns ulls
que son claror del cel
i que faran d'aquell camí d'amor
que desitgem
camí triomfal
que tots fa temps volem
Nota: Lletra publicada al Carnet del Sardanista 214 (1949). |
