| Lletra | Curts:
Parlem ara d’en Marcel
Es un xicot
molt ben plantat;
va ben planxat
i fa el que pot
El veureu sempre junt amb la Kati,
puntejant a la plaça o al carrer,
i a la seva rotllana s’hi posen
juntes tot un bé de Déu de noies,
de bé.
Llargs:
Quin neguit, quan sent la cobla
veureu que es posa tot seguit a punt
per anar a ballar
agafant a la parella
i entrellaçant les mans
i posant-se a comptar.
I sentint a la tenora
i escoltant el flabiol,
el veureu sempre a tothora
que el jovent no el deixa mai sol.
Tot té color de festa gran
que l’aire contagia,
i sentiu dintre una alegria
que poc a poc us va mimant,
d’una pau que un voldria
que tot el dia
us anés minant.
I quan la dansa va finint
i el sol se’n va a la posta
i els peus i els braços moure ja costa,
tots els companys,
dant-se la mà
amb un adéu, prometen
veure’s de nou
per tornar a ballar |
