| Lletra | Curts:
Del mar a la platja
cada jorn festiu
al caure les tardes
les tardes d’estiu.
De joves parelles
de tot el voltant
que fan com les ones
que venen i van
puntejant amb manya
i amb goig sens igual
la dansa més bella
la pairal, la, la, la
la, la ra la, la, la, la.
La dansa més bella
la dansa pairal
Llargs:
Del jorn de capvespre
d’en mig la foscor
mentres les parells
parlaven d’amor
van veure amb sorpresa
per sobre el mar bell
vinguts d’altres terres
un rònec vaixell.
Que tot apropant-se
gentil mariner
cantava amb gaubança
i amb to planyiner.
Platges de la meva pàtria
muntanyes de Montserrat
on vegí la llum primera
Déu vos guard, Déu vos guard.
I llavors va saltar en terra
i exclamà el mariner
deixeu que balli amb vosaltres
eixa dansa del terrer, si del terrer.
I així que la mà estrenyia
fruïa tot d'amor pres
n'era la mà de la noia
la que havia estimat més.
Sardana tu ets la cadena
que lliga nostre amor sant,
sardana tu ets la cadena
d'un poble gegant. |
