| Lletra | Amunt la costa caminava
delerós tot el jovent,
mentre que son cor copsava
el batec més amatent.
La mirada enlluernada
pel desig de la il·lusió
d’una vida jovençana
dels tresors n’és el millor.
No s’acaben les rialles
ni el brogit ni la remor,
és avui de les diades
que commouen nostre cor.
Dalt del cim a l’esplanada,
dins l’ermita trobarem
a la imatge venerada
que de cor tots estimem.
Dintre de l’ermita blanca
quina pau més dolça hi ha,
tothom prega, tothom canta
glòria s Sant Sebastià.
Poc després la nostra dansa
cantarem tots a ple cor
i llurs sons com d’enyorança
reflexa són del nostre amor.
Dansem amics fem la sardana
enllaçant-nos amb amor
avui la plana vigatana
brillarà amb tot l’esplendor. |
