| Lletra | Blau-grana (són els meus colors).
Són els dos colors del Barça.
Blau-grana (són els meus colors).
Els colors del meu equip
la tenora els portà al cor.
I quan els canta
a les “penyes” els escampa
a ple delit.
I els ballem amb la sardana
perquè són colors
d’una sang ben catalana
plena d’il·lusions.
Jo sóc del meu “Barça”, i ho dic valent
jo sóc dels que canten Blau-grana al vent
perquè estimo Catalunya
perquè estimo els meus colors.
Tots som la gran “penya”
que crida al vent... “Barça”.
Els turons de Montserrat
es fan ressò del crit del “Barça”.
L’envia terra enllà
cap a altres pobles i altra gent
i el meu cor batega fort
quan sent la veu de les muntanyes
aplegant-se al nostre cant
Blau-grana al vent.
Jo sóc del meu “Barça”, i ho dic valent
perquè estimo Catalunya
perquè estimo els meus colors.
Tots som la gran “penya”
que crida al vent... “Barça”.
Segona versió molt semblant
Blau-grana, són els dos colors del Barça.
Blau-grana, els colors del meu equip
La tenora s’els fa seus i riu i canta.
i els escampa als quatre vents amb molt delit
i al compàs de la sardana es donen les mans
i es perquè el de Can Barça
tots som com germans.
Si, jo sóc del Barça, i ho dic content
si, jo sóc dels que canta Blau-grana al vent
perquè estimo Catalunya
perquè soc bon Català
si, tots som de casa
que cridem al vent, Barça.
La Verge de Montserrat
en treu el cap per la muntanya,
també vol veure jugar al seu equip,
i les veus dels escolans
acostumades a cantar de cara al cel
també entonen tots plegats
Blau-grana al vent.
Si, jo sóc del Barça, i ho dic content
si, jo sóc dels que canta Blau-grana al vent
perquè estimo Catalunya
perquè soc bon Català
si, tots som de casa
que cridem al vent, Barça. |
