| Lletra | Si sortint de Barcelona a ponent aneu
tot passant Sant Pere Màrtir us el trobareu.
És el poble de Sant Just
que jo porto molt endins,
m’han corprès els seus carrers i els seus veïns
i amb tendresa jo li canto una sardana,
agafem-nos tots les mans. Fem rotllana.
Apa, veniu ja, grans i menuts
que a ballar-la anem.
A recer de Collserola
et trobem rialler, bell Sant Just,
amb els braços sempre ben oberts.
Acollidor.
Pots lluir la campana
a l’escut com a guardó,
i amb més de mil anys d’història
ets tant viu i fort com un minyó.
Els veïns nascuts a fora
i els que em nascut aquí
tots plegats farem alhora
units, el teu demà.
A les valls i les muntanyes
el teu aire és diferent,
són la flaire i les aromes
com un bes que dona el vent.
En els parcs i en els jardins tens
tota la frescor del verd
i el cognom que tant t’honora
hi tens el vern.
Des de la Penya del Moro
tot s’eixampla al meu davant,
com el vell Llobregat nostre
quan s’esplaia a la mar.
I del cant aquesta veu
sortint del cor arriba lluny,
que s’escampi a tots els pobles, per arreu:
Això fa que jo estimi bell Sant Just. |
