| Lletra | A la plaça fan ballades
com refila el flabiol!
L’acàcia és tendra, mullada
per una mica de sol;
la noia somriu i dansa
el mar és quiet i clar.
A la plaça fan ballades
prou me plauria ballar!
Noia de la doble trena
i de l’esguard mig perdut,
noia de la sina forta
i la galta de vellut,
mentre sona la música
us duria de la mà.
A la plaça fan ballades
prou me plauria ballar!
Vora la nau que reposa
amb el velam recollit,
sota el cel roig de la posta,
la tenora
alça el seu crit.
El cucut en la llunyària
ja comença a sanglotar.
A la plaça fan ballades
prou me plauria ballar!
Sense mi, però l’anella
farà igual el seu camí.
Al cel hi ha una estrella humida
però el cel encara és clar.
A la plaça fan ballades
prou me plauria ballar!
La cobla ha enmudit. Les noies
enfilen el vell carrer
on hi ha la font que raja
i l’ombra del lledoner.
La cobla ha enmudit, més ara
altra música hi haurà;
a la plaça fan ballades
l’aigua, els estels, l’olivera,
d’amagat s’han dat la mà. |
