| Lletra | Passen les belles veremadores
plenes de pàmpols, com toies d’or,
i amb ses rialles eixordadores
omplen la plana de goig i amor.
Ses testes rosses com blat de plana
l’oreig embriaga de dolç perfum,
i ses corones de rosa ufana
el sol les besa amb roja llum.
Passen joioses camí del poble,
puix l’aire apreta i es fon el sol,
i la més xica canta eixa cobla
que el vent s’emporta amb lleuger vol.
Veremadora
encisadora,
vine a la vinya, no fa calor,
el sol no crema
i és la verema
més tèbia i plena, i és la millor.
Canta l’alosa
tota joiosa
per la planúria de tendre encant;
vine a la plana
flonja i galana
riurem plegades tot veremant.
I lluny perdent-se l’estol de nines
sota les roses de l’horitzó,
l’oreig desfulla les notes fines
de sa rimada i dolça cançó. |
