| Lletra | Des del bell cim dels alts cloquers,
van les campanes repicant..
Criden al poble als seus quefers,
tristes o alegres van sonant.
Omplenen el cor de greu tristor
o alegren amb son bell so.
Ses veus ressonants de metall
als fidels guien a l’església
i als obrers criden al treball.
Repiquen molt alegres i joioses
les campanes de l’ermita:
ning, nang-ning, nang-ning, nang.
En pica que guarnida està de roses,
s’hi bateja a la pubilla
del Mas Gran.
Quin goig que hi ha aquest dia
a la masia
de La Floresta.
Tot vessa d’alegria
per la gran festa
que es apropant.
Les campanes amb sa veu
removent van l’ànima del poble.
Les campanes amb sa veu
joia i dol duen arreu
Voltegen per la boda de la noia
les campanes de l’ermita
ning, nang-ning, nang-ning, nang.
En casa la pubilla, molt cofoia,
amb el Xic de cal Prunera
de l’Hostal. |
