| Lletra | Per què t’has posat trista?
I com ahir dins l’or del sol
no tens un riure d’enamorament
tu que en tes galtes tenies la gràcia i l’encís
i estimaves el goig de l’amor
que floria en ton cor vincladís
i que creies que el nou viure
seria per nosaltres com un paradís.
No cal, no, que mai passis enyorança
tu que ets la vida
i ets la fermança
d’una florida
de ma esperança;
tu que ets la joia
tan bonicoia
i ets la monjoia
de ma il·lusió.
Per què, doncs estàs tan trista
si jo et tinc al pensament
i en mi has de viure eternament?
Amor no ploris massa
i calma ta tristor.
Cal que riguis si estàs enamorada
que si jo t’aimo
vull la rialla
ben clara i fresca
que ja la bresca
d’una besada
dirà en tes galtes
ma gran passió. |
