| Lletra | Anem, nines galanes
anem a nostres muntanyes,
als aplecs i fontades
anem-hi amb colles ufanes.
Anem, nines, als més alts turons
a cantar-hi alegres cançons...
anem a les muntanyes,
anem-hi, nines galanes,
vora les fonts de les nostres prades
cantarem cançons d’amor...
A dalt de les muntanyes cantarem
l’himne a la terra i alegres cançons,
amb pomells de flors que allà collirem
vostres xamoses cabelleres d’or
amb garlandes les guarnirem.
Veurem els cabridets
amb joliu ramat
per tot el prat brincant-ne.
Al só del flabiol
cançons de bressol
els pastorets cantant-ne.
Veurem els nius d’ocelles
mig amagadets entre branquetes
cantant als seus petites
els més amorosos refilets.
Anem a la prada, allà tot és vida,
el sol ens convida,
som a l’estiu.
Anem nines als cims
pels planers camins
de les nostres muntanyes.
Allà podrem cantar
res destorbarà
les nostres gaies cançons
cantarem cants de goig
d’amor i llibertat. |
