| Lletra | El nostre poble de Martorelles
és un tros de terra del Vallès.
Té un grapa de coses belles,
fent, que cada jorn, l’estimem més.
Quan surt el sol, de bon matí,
repartint raig brillants i nets,
fan que tot sigui un bon camí,
camí de joia, sobre camps verds.
Aquell verd dels horts i de les vinyes
bardissars, roures, pins i alzines
un xic malmesos per les indústries
recorden alhora els vells temps passats.
Temps que els avis tan bé cuidaren
sense poder arribar a pensar
que un bon dia el que ells crearen
fos una font plena de benestar.
I és que encara avui les fonts
són part de la vida i l’esperança
on sentim refilar un rossinyol
en mig del garbuix que ens amenaça.
Martorelles, Martorelles, del Vallès Oriental.
Martorelles, un poble ferm, digne i noble
ple d’il·lusions, treball com cal,
que diguin: Martorelles quin poble!
El só s’aixeca d’una sardana
amb l’aigua de la font de can Camp,
mentre creix tota la rotllana
que joves i vells va apropant.
Van mantenir junts, durant anys,
ball de gitanes, cors Clavé,
malgrat sotracs i desenganys,
segueixen vius amb un nou alè.
Alè que l’envelat engalana
per Festa Major, nova pubilla,
i tot el poble unit agermana
en festa catalana i senzilla.
Talment com en les caramelles
amb barretines de color vermell
dringar de picarols i de cistelles
que fan esgarrifar tota la pell.
Riu i plora amb els germans
és gent que treballa, estima i canta
que sap de cor allargar les mans
un poble sa que res no l’espanta.
Martorelles, Martorelles, del Vallès Oriental.
Martorelles, un poble ferm, digne i noble
ple d’il·lusions, treball com cal,
que diguin: Martorelles quin poble! |
