| Lletra | Cantem l’amor de la bella natura
ara que al prat s’enriolen les flors
i un dols encís en la terra perdura
com l’alba aroma dels nostres amors.
Diguem el goig d’aquests dies de joia,
sota d’un cel lluminós i serè,
mentre d’ufana les hortes enjoia
la fresca rialla del maig renové.
Canta l’ocell en la branca florida
canten les aigües del riu sospirant
i ens eixamora el neguit de la vida
aquesta clara alegria del cant.
Passen estols d’eixerides donzelles
cantant balades gentils a ple sol,
i a la nit trenen les blanques estrelles
cançons galanes d’amor camperol.
I tot el mon és curull d’harmonia,
i tot és un cant i una lloança al Senyor,
belles cantades que el vent esbarria
pels caminois del florit horitzó.
Cantem l’amor de la bella natura
cantem la nostra Pàtria ben germans;
fem tots un cant dins l’eterna blavura,
que en nostra terra formosa perdura;
cantem joiosos donant-nos les mans. |
