| Sardana | Capvespral |
| Autor de la sardana | |
| Autor | Tintoré |
| Lletra | Canta la font la cançó dolça del rajolí parlajador canta la font sobre la molsa la cançó eterna de l’amor. El rossinyol al caure el dia fila son cant gai i joliu per festejar sa tendra aimia que està aclofada dintre el niu. I l’harmonia que fa l’aigua s’hi ajunta el ritme de l’ocell i un bell encís sembla que caigui damunt l’estesa del planell. L’àmfora al braç la nina arriba per omplenar-la al degotiç tot refilant l’estrofa viva que sobreïx d’un cor feliç. Bella tonada que d’estrena per a l’aimador és un bell cant sota el doser de nit serena dona el primer fervent: jo t’am! Calla la font, calla l’ocella per escoltar un jurament i dalt del cel guaita una estrella d’aquells amors sent confident. En el mirall de la font clara amb la celistia es veu lluir la flor encesa d’una cara davall d’un front color de llir. Del cap al tard en el misteri el jurament es fa gegant darrera nota d’un salteri que la natura està polsant. I com ressò que trametessin boscos i monts tot fent-ne cor i els uns al altres se diguessin tant sols un mot: Amor, amor |
| Quant. Lletres |