| Lletra | L'oreneta de Queralt
(Sardana)
Música: Manuel Oltra i Ferrer
Lletra: Neus Ballarà i Viñas
A tots allarga estesa la mà dreta
la Verge encisadora que somriu.
Només el cor senzill de l'oreneta
ha endevinat que ens ofereix un niu.
Quan els ocells fugien a bandades,
no va seguir la ruta de l'estol;
i mantenint les ales desplegades,
damunt dels dits va deturar el seu vol.
De dia, el doll de precs, de pau l'amara
i, en arribar la fosca de la nit,
Maria sol cantar El noi de la Mare,
a mitja veu, per adormir el Petit.
El Nen Jesús té un llibre per joguina,
ja que és el Pàrvul més espavilat,
i tant li plau llegir la Llei divina
com jugar un xic amb l'au del seu costat.
Amb ulls desperts, s'adona l'oreneta
que han coronat la reina de Queralt,
i, en un mal son, ha vist que a la mà dreta
li pren el niu un atribut reial.
Però la Reina, que primer fou Mare,
refusa el ceptre d'or dominador.
Mirant el Fill que amb la mà esquerra empara,
allunya de l'ocell tota la por.
I l'oreneta beneeix l'estrella
que l'ha guiada per tant bon camí.
Si creà Déu un cel per aus com ella,
devia fer-lo molt a prop d'aquí. |
