| Lletra | Filla de Blanes sóc jo
una puntaire aixerida
i cert fadrí pescador
n’és la ilusió de ma vida.
El veig, jo cada matí
plena de goig i engrescada
i quan no ens veu cap veí
ell em dóna una abraçada.
I a cau d’orella el meu promés
que és molt trempat
amb tendre veu auxí
en diu entussiasmat:
Com els boixets
que tant en doina fas anar
així mateix
mon cor fidel
tu sabs governar,
doncs el meu pensament
com el meu ferm amor
són per tu solament
bell tresor del meu cor.
Molts cops anem bosc endins
lluny de la gent maliciosa
i bo i corrent sota els pins
sóc aprop seu molt ditxosa.
Se sent la dolça remor
de la mar blava encalmada
i amb mi atancant-se el minyó
sona un petó a cada onada.
I ple d’amor
el meu promés que és el fadrí
més ben plantat
de tot el poble
em diu així:
Com els boixets
que tant en doina fas anar
així mateix
mon cor fidel
tu sabs governar,
doncs el meu pensament
com el meu ferm amor
són per tu solament
bell tresor del meu cor.
L’altre diumenge ell i jo
vam anar a Santa Cristina
i això em va dir el meu minyó
bo i contemplant la marina:
Per quan te casis amb mi,
bella puntaire estimada,
puntes ja pots fer al coixí
pels vestidets de la mainada.
I a la tronada
cap al tard, d’aquell indret
ell pel camí
em deia agafant-me
de bracet:
Com els boixets
que tant en doina fas anar
així mateix
mon cor fidel
tu sabs governar,
doncs el meu pensament
com el meu ferm amor
són per tu solament
bell tresor del meu cor. |
