| Lletra | De les estacions que hi ha a l’any
la que es presenta millor
perquè puguem desitjar-la
per estimar-la
n’és la tardor.
Des d’ara amb goig i amb afany
ressoni arreu la cançó
que ens digui com són de belles
les meravelles
d’eixa estació.
Tothom l’espera amb braços oberts
perquè els desigs hom vegi acomplerts,
doncs és la que omple el rebost i el celler
i els cors de joia els omple també.
Al bosc s’escolten les remors
i el fogueig dels caçadors.
Cull llenya el pobre per l’hivern
mentre el gos lladruc se sent.
Hores quietes
que a tots conviden al repòs
i al lluny s’escolten
els cants dels veremadors,
i els fruits tenen tots els gust
més dolç i saborós.
Tota la terra
de púrpura i d’or té el color,
n’és temps de calma
de pau i de dolçor!
Fóra un paradís etern
sense cremor de foc
si mai el glaç de l’hivern
pogués prendre-li el lloc. |
