| Lletra | Vine a mi donzella, vine a mi,
si vols dansar,
que la cobla ja son cant diví
vol arreu llençar.
I junts de les mans van dansant,
ben lluny fit l’esguard somrient,
mentre es va perdent,
dins el bosc, el cant
aquell cant rublert
sols d’amor, d’amor.
La sardana a l’infinit es va endinsant;
son cant s’ha perdut,
i els balladors garlant contents se’n van:
la, la, la; la, la, la.
Dins mon cor al sol del teu mirar,
li diu ell
bell record per tu sens mai minvar
he tingut
i al mirar-te ara de nou
ha reviscut.
Puig d’un temps ençà, t’estimo
nina aimada, sol d’un jorn
que no té posta.
En ses mans esfulla una rosa,
la nina d’ulls blaus mig confosa;
I en son cor
amoixa també un tendre amor
que son llavi clos dir no gosa,
més amb ses ulls: “t’aimo” l’hi diu.
I glatint de contents se’n van planúria endins
dos aimans d’amor pur talment dos llessamins;
s’han perdut,
i sols en queda la formosa flaire
del amor diví;
l’amor que es perd
ben lluny... |
