| Lletra | Una noia estimava
més no l’interessava
quin sofrir fou per mi
Oh si, quin ver partir!
Una vegada sols he estimada
sense recança ho he de dir
que m’agrada
fins morir.
Son nom el vent donava
i el goig m’extasiava;
sa imatge en mi
tinc gravada...
Quants cops he anat
per la Morenada
i ella, m’ha vist
aquells contorns rodar.
Quants jorns de nit
per entre l’estel·lada
veient sa cara
he cantat...
T’estimo, t’estimo
tu ets l’il·lusió d’un cor,
t’estimo, t’estimo
sempre seràs mon amor,
que feliç seré jo
amb aquesta il·lusiò.
Permet que m’il·lusioni
no em tinguis adversió
deixa la gent que enraoni
tu sabràs si hi ha raó.
Permet que m’il·lusioni
no em tinguis adversió...
que si jo t’estimo
és amb tot el cor.
T’estimo, t’estimo
sols eix mot me n’ix de dins;
d’amagat t’he estimat
i ja me’n sento grat. |
