| Lletra | Un reguitzell de gentada
que, d’arreu n’és arribada,
rumbeja per la ciutat
de Figueres, la galana
per les Fires animades
de Santa Creu,
el tres de maig.
Bo i xiulant la Tramuntana,
(quan més forta n’és més sana),
escombrant (sempre bufant),
de malastrugues miasmes
la nostra rica comarca.
Terra de vent,
de la franquesa
i de la bona gent.
On tothom hi trobarà:
Bon pa,
bon vi
i bona cara.
Poble sa, com català,
s’entusiasma per ballar
nostra Dansa Catalana
que és, Pubilla de l’Empordà,
a tot arreu festejada.
Tant al pla com a muntanya
es balla amb goig nostra Sardana,
juntant-se els cors ben dolçament,
donant els joves les mans als vells,
nines i nins amb la mainada
fan la rodona rodant en dansa.
Dansa honesta, noble i bella,
ja més bella enlloc hi ha.
Petiteta i mal menada
Pep Ventura la trobà...
Adornant-la amb cançons velles
i, més belles d’Empordà
l’Avi Pep de la tenora
ben ufana la deixà.
Pep Ventura, gran català
nascut a Gades
mort a l’Empordà.
Músic humil ple de glòria
que el cor del poble despertà,
fent-lo fruir amb la Cobla
de vuit músics, que ell fundà,
encisant pobles i viles,
amb l’amorosa tenora
que, amb dolçors i planys de Fada
com un àngel ell tocà,
ja, fent-la riure
ja, fent-la plorar;
Puig, segons els vells contaren
àdhuc la feia parlar.
Músic humil ple de glòria
sempre el poble et plorarà.
Orgullosa està Figueres,
de tes despulles guardà.
Més: ton nom, oh! Pep Ventura
a Catalunya mai morirà.
Nota: Aquesta lletra de sardana va aparèixer amb el nom de: Figueres, en el llibre: Cent lletres de sardanes, d’Enric Requena i Serrats, a la pagina 9, però en la fe d’errades, modifica el nom per el de: Les fires de Santa Creu.
Per lo que la sardana: Figueres no existeix. |
