| Lletra | Tot despertant d’un somni dolç profund i venturós...
alba naixent, bell sol ixen...
i junts... som l’anima de joventut
ning, ning, nang son campanades en el cor
batega, la força que sentim, la nova força que sentim,
cantant, un cant, un cant, un cant d’amor...
És un crit, oh bella inspiració, ofrena d’esperança
del temps passats la sardana portem,
la germanor, que tots, tant adorem, tant adorem...
juntem les mans tot dansant
amb l’aire pur que ens porten nostres cims,
omplim el cant dintre el cor,
tot enllaçant, Roses de Tardor
l’anella sempre endavant... nascuda de noble afanys...
més ara que tots som grans, tant estimem com bons catalans.
Unim-la més, unim-la més i la guanyarem,
la rotllana serà gran i li darem calor,
no oblidem, aquell somni dolç, no l’oblidem!
Juntem les mans tot dansant
amb l’aire pur que ens porten nostres cims,
omplim, el cant dintre el cor,
tot enllaçant la gran germanor
l’anella sempre endavant, i si ens acomiadem amb tristor...
no oblidem ni un instant, per sempre més, Roses de Tardor. |
