| Lletra | Hermoses matinades
les del Vallès.
El matí del diumenge,
que bonic és!
Les campanes deixonden
a tot l’entorn.
Mentre toquen a missa,
clareja el jorn.
Quan les boires es fonen
en mig del cel,
parpelleja de l’alba
el blanc estel.
Van obrint-se les portes
dels llogarrets;
vénen homes i dones
pels caminets.
Vénen mares que duen
els nins a braç
i vellets que es deturen
a cada pas.
Barretines vermelles
lluen arreu
entremig de caputxes
blanques com la neu.
Prop l’església s’apleguen
un xic després.
El matí de diumenge
que bonic és!
A les tres batallades
entren a dins;
a la porta, les mares
senyen els nins.
Els vellets descobrint-ne
llur cap ja blanc,
poc a poc van a seure
al primer banc.
Acabada l’oferta,
parla el rector;
sermonet que va fent-los
l’hi dicta el cor.
I si els nins els acluquen
baix negres rulls,
un vellet que escolta
s’eixuga els ulls.
De l’església els pavordes
volten la nau
i en les seves bacines
l’almoina cau.
En passar la més fonda,
piadoses mans
per les ànimes donen
diners i pans.
En passar la darrera
ja lleven Déu;
tots plegats s’agenollen
i fan la creu.
El senyal de la campana
fa tot seguit;
cada tres batallades,
tres cops al pit
La campana ressona
pertot el volt,
i quan l’Hòstia s’aixeca,
s’aixeca el sol.
Acabada la missa,
sortint tots ells
a defora fan rotllo
fadrins i vells.
Allí es parla dels xàfecs
d’aquell estiu,
o es retrauen caceres
amb to festiu.
Fadrinets la conversa
deixen sovint
per mirar-se les noies
que van sortint.
Una en surt vergonyosa
com un clavell;
de floretes boscanes
ne duu un pomell.
Fadrinet que el collia
de bon matí,
quan s’acosta a parlar-li
res gosa a dir
I la noia s’allunya
sabent-li greu.
Quina flaire que deixa
darrera seu!
Les pageses fan via
cap als casals
per les verdes collades
i pels fondals.
La rosada s’asseca
damunt les flors,
i la llum fa somriure
el cel i els cors.
Hermoses matinades
les del Vallès.
El matí de diumenge
que bonic és!.
En alguna publicació, surt la lletra d’aquesta sardana, amb
el nom de l’autor de Mossèn R. Molera, però es la mateixa lletra
que la sardana: Toc d’oració (La missa primera) de Pep Ventura.
Toc d’Oració
(Sardana)
Música: Pep Ventura
Lletra: No coneixem l’autor d’aquesta lletra.
Marxa a la posta el sol
La verema fina
Tots els camins ressonen de cançons
Dom un raïm madur
Te’l donc, fadrina
si abans comtes els grans fent-me petons
En ala nit acotxada
la terra grassa dormirà
mentre en el cup la seva sang vessada
força i goig per nosaltres devindrà.
En les foscors sonores
retruny el pas, feixuc, constant
de la corrua de trepitjadres
que nues fins genolls, salten cantant.
Mentre el raïm la seva sang escola
en la gorja del cup bocabadat,
com un foll bevedor assedegat,
i una fàrum bona de most revola.
Trepitgem fort, ben fort, minyona,
trepitgem fort, sense cansar-nos,
que prou sabrem de consolar-nos
alçant enlaire els grans porrons.
Els gran porrons, on es veurà
dintre del vidre, enriolada
de la corrua de trepitjadores
que nues fins genolls, salten cantant.
Mentre el raïm la seva sang escola
en la gorja del cup bocabadat,
com un foll bevedor assedegat,
i una fàrum bona de most revola.
Trepitgem fort, ben fort, minyona,
trepitgem fort, sense cansar-nos,
que prou sabrem de consolar-nos
alçant enlaire els grans porrons.
Els gran porrons, on es veurà
dintre del vidre, enriolada
de la corrua de trepitjadores
que nues fins genolls, salten cantant. |
