| Lletra | L'aurora besa el goig que salta
pels cirerers vora el camí.
Cada cirera para galta,
i molsuts llavis de carmí.
La cirerola s'abalança,
ala a llevant, ala a ponent:
és tot un bé de Déu en dansa
de cors menuts que el sol encén.
Les criatures fent rodona
se posaran frescos penjants
i les fadrines, una a una
s’enjoiaran com els infants.
De les cireres, la sardana
acosta aviat joves i vells;
sota el cel blau, un cant desgrana
la glòria dels vergers vermells.
Avui tot riu al mas i l’Albera és en festa;
la sang nova ha refet l’ànima de la vall.
Cada ram granat traca una roja cresta
i, en l’or dels ginesters, esclata el cant d’un gall.
El ganso aclaparà la branca més tossuda;
els dits pessigaran la cua del penjol
i al davantal cauràs, bonica i moselluda,
cirera de Ceret que Déu pels Àngels vol. |
